Plaerdemavida

Si tan sols et pugues entendre...però no puc. No tinc elements.
I ben segur que m’agradaria però potser hem començat a parlar llenguatges diferents.
Perquè no sé si m’has llegit bé, tampoc sé del tot si jo t’entenc.

Seria tan fàcil per mi saber quins són els teus sentiments, com ets, enmig de tot i res...
Es així; llenguatges diferents i manca de voluntat
de voluntat d’altres temps

I sí, es cert, per mi, hem estat molt més que paraules...
no ho sents?
sentiments, carícies, paraules esplèndides compatides en tot moment
paraules de rauxa, d’estiu, d’hivern, de blaus sempre presents
enmig de l’erma existència d’aquest present

També soc aquí, ho saps, encara que no sé per quant de temps.

Jo sé que sóc mentre sé que tu voles per altres indrets...

“A poc a poc, a la baixada que pots caure” sento a dir des de la finestra del bany. De tan amunt arriben les carícies de la mare, sempre present, dolça, falaguera, curosa, ufanosa, petonera... La mare sempre amatent sap quan arribo de l’escola i vigila la filla que mira a dalt somrient. Pujo les escales i m’entretinc. Hi ha tants escrits, tantes notes a la paret que no les he vist encara totes i cada dia n’hi ha més i jo, busco a veure que trobo; la signatura del meu pare Enric amb aquella lletra tan polida, tan ben feta i una data que mai vaig preguntar per què? Les singles del POUM que no vaig saber què eren fins que em vaig fer gran.
Quan arribo a dalt la mare m’abraça, em besa i li torno el petó, ben sorollós, ben estrident, que esclati!, que peti! i somrient em pregunta “Com ha anat l’escola?” i jo li contesto “molt be!”

Em resisteixo sense massa esma
a retirar-me d'una rutina
que per mi mai ha estat pobre,
ni mai ha estat un engany,
ans al contrari.

Com una teranyina, la rutina,
ha anat teixint paraules, instants,
colors en batecs del dia a dia,
i això que tu desesperadament rebutges i renegues
m’ha donat vida mil instants.

Ara, desconcertada, no sé què fer,
em manca la il•lusió del teu ritme
i esmaperduda em recloc en un closca erma i dura
i no en sé sortir.