« La mare | Página de inicio | Fent neteja »
07/09/06
parèntesi final
Si tan sols et pugues entendre...però no puc. No tinc elements.
I ben segur que m’agradaria però potser hem començat a parlar llenguatges diferents.
Perquè no sé si m’has llegit bé, tampoc sé del tot si jo t’entenc.
Seria tan fàcil per mi saber quins són els teus sentiments, com ets, enmig de tot i res...
Es així; llenguatges diferents i manca de voluntat
de voluntat d’altres temps
I sí, es cert, per mi, hem estat molt més que paraules...
no ho sents?
sentiments, carícies, paraules esplèndides compatides en tot moment
paraules de rauxa, d’estiu, d’hivern, de blaus sempre presents
enmig de l’erma existència d’aquest present
També soc aquí, ho saps, encara que no sé per quant de temps.
Jo sé que sóc mentre sé que tu voles per altres indrets...
00:40 Permalink | Comentarios (0) | Trackbacks (0) | Enviar a Email
Trackbacks
La URL para efectuar un trackback en esta nota es: http://plaerdemavida.blogspirit.com/trackback/981078

