Plaerdemavida

Potser a part de la rutina
el que cal compartir és el fracàs de les paraules,
la fredor dels fets,
la incapacitat d’ésser,
la negació als actes,
i potser, a la vida,
que tu dónes a aquests dies de vacances...

No sóc càustica, no;
només espitxo una resposta,
un pensament,
una paraula pensada,
un desig,
una memòria renovada.

Si vinguessis a veure’m
desfaria la sequedat d’aquell vespre.
Tornaria més humits els contactes
i et mostraria la força que em queda...
que no es pas poca, per estimar-te.

Però sembla que els dies s’han acabat
i ja no tinc mes autoritat per ser jo en la teva foscor,
en el silenci,
a l’espera d’instants i genialitats
que no em pertanyen.
Ni tan sols sé si tinc dret a pensar-te,
en la distància...