Plaerdemavida

En la teva rutina
no beus de mi
només de les meves paraules
i dels meus jocs.

I jo dels teus
i de les teves paraules
però malgrat tot!
també bec de tu
cada vespre
cada matí.

I quan no hi ets
em desconcerto
em sento buida
dels teus mots
i em manca foc,
inspiració,
música de l’ànima,
i colors...

Però no moro del tot
amb la voluntat de,
cada dia,
poc a poc
buscar sentit
a velles paraules
del teu joc.

Malauradament
rutina i retorn
malmeten el meu món
i penso
Quan entendré qui soc
i deixaré de jugar amb foc?