Plaerdemavida

...estranyament m’apropa a tu aquest soroll d’avui, repetitiu però festívol. L’escolto a l’ombra del teu record mentre engoleixo núvols, cases, herbes, fàbriques i arbres: xops, pollancres, roures, alzines i pins. De pressa baixen les rieres que han acumulat les aigües brutes d’aquests darrers mals temps i a cop de vista, com un llampec, veig els edificis de pisos, cases més senzilles i cases senyorials. També observo, amb desgana, xalets desproporcionats, de mal gust, que només acumulen rajoles dels terroristes actuals; els constructors...
Aquest viatge curt però intens estranyament m’apropa a tu mentre entro en un túnel negre i fosc i em pregunto: ets al tren o t’has fos?
I és que no sé res de tu... fa tant de temps...