Plaerdemavida

Penso en tu, em recordo de les teves paraules però he decidit, forta i tranquil•la no recordar-te la meva existència mentre t’allunyes, mentre gaudeixes d’aquest mar tan distant, tan diferent del meu, tan oposat. Perquè com cada any, te’n vas i inútilment espero aquesta postal que mai no arriba, aquells missatges que s’emporta el mar, o l’aire, o fins i tot la memòria i no venen mai a fer-me costat.
Però no vull recordar-me de la xarxa que teixeixes quan ets a prop, ara mateix, i amb l’esforç, la sento lluny i a poc a poc intento fer del caliu de l’estiu, del meu mar, del meu palau blau, altres paraules del meu món.

Vida