Plaerdemavida

DES DEL NORD
Intercanviant calces

Què faríeu si algú us prometés 49 calces pel preu d’una? Pensaríeu que potser les venen en alguna d’aquelles parades al mercat que ofereixen l’impossible o que ara, en lloc de fer contraban de tabac americà resulta més fer-lo de calces perquè les dones s’havien llançat d’una manera desesperada a comprar calces de totes menes i colors, per sobre o per sota el melic, amb volants o amb puntes. No, ni una cosa ni l’altra, es tracta simplement d’un intercanvi. No és literalment un intercanvi sinó una vella moda que de tant en tant es posa en circulació: la cadena de cartes.

Rebeu una carta on hi ha escrita l’adreça de 7 persones a la primera de les quals li heu de fer arribar alguna cosa: una postal, diners, una estampa religiosa o un elefant. Bé, qualsevol cosa serveix per fer funcionar aquesta cadena de la sort. Aquesta vegada, però es tracta de calces i és reservat exclusivament a dones. Seguidament heu de treure el nom d’aquesta persona de la llista i posar-hi el vostre, (no oblideu posar-hi la talla!) fer-ne 7 còpies i enviar-les a les 7 millors amigues (i dic millors perquè algun dia us ho agrairan d’haver-les iniciat en aquest joc) i ja només cal esperar.

Les dones d’aquest país ja estan cansades d’anar a reunions de Tapperware i contemplar la varietat de capses, capsetes i capsaces que només serveixen per la nevera. Així és que el millor es inventar-se una altra cosa per passar el temps, a més, no s´hi perd res per provar-ho, --només el preu d’un parell de calces i uns segells— al contrari, una s’il•lusiona pensant en quines calces rebrà aquell dia. ¿No us agrada la idea de pensar que en el correu del matí podreu trobar unes delicioses calcetes de blonda negra embolicades amb paper satinat? O unes tangues vermelles o unes de brocat de color de poma verda? I que l’endemà, i l’altre, i l’altre en seguiran arribant fins a 49? ¿No és una gran idea pensar que algú comprarà unes determinades calcetes que puguin satisfer el vostre sentit eròtico-lúdic i la vostra necessitat de provocació al mascle que teniu al costat? I només una dona pot comprar-ne d’aquest tipus sense cap implicació de dependència, submissió o explotació. Si un home us en regala unes, sempre seran perquè li satisfan a ell. A més, com que les dones d’avui pensen en tot, potser la vostra enviadora de calces anònima inclourà el tiquet de Marks & Spencer per si s’escau d’haver-les de canviar.

Si li expliqueu a un home aquesta correspondència de calces no entendrà per què esteu perdent el temps enviant calces estranyes a estranyes dones; si li expliqueu a una dona us dirà què s’ha de fer per participar-hi. Ja veieu que es difícil entendre’s amb el homes en qüestió de calces i més quan hi ha moltes calces entremig.

(Inspirat en una notícia que va sortir a “The Guardian” el febrer de 1994.)

Plaer