Plaerdemavida

Les flors s’han resistit a sentir la tardor i fins i tot l’ hivern fins ara amb aquest sol falaguer i enganyós que les ha mimat tot aquest temps. Les ha fet brotar de nou com si de primavera es tractés.
La barreja de fulles mortes i de noves ben petites, d’un verd intens em desconcerten... com jo mateixa quan he observat la buguenvíl•lia i els crisantems amb fulles noves i flors... sorprenent!

S’assemblen aquests moments al meu estat tan feble per dins però tant fort i llustrós aparentment.

Però ara sí, ja ha arribat l’ hivern i la pluja alimenta les tiges i arrels per un bon temps. Les torretes, encara ben posades, mostraran un silenci que semblarà etern però tornarà la primavera i tots ho veurem...

El blau no és patrimoni del meu palau
Hi ha tants blaus que envolten el meu...
blau de Sitges,
blau blauet
de les ratlles
dels límits
del poetes que conec
blau de mar,
de maricel
blau de fosca
blau del cel
blau dels patis
de les portes
de finestres
del meu palau
i aquest blau només és meu.

Avui he fet neteja:
de casa,
de papers,
d’arxius,
d’escrits dels blogs
i del cor.

La veritat és que em sento més lleugera,
més àgil,
mes desperta,
més a punt de tot.

I ara que estic disposada als canvis
ara que em vull tornar a sorprendre
de tot i de res
sé que trobaré tresors amagats
per aquells racons
que he ignorat durant tant de temps.